El perquè de tot plegat i les motivacions d’aquest blog ho podreu llegir si cliqueu l’enllaç “Aquest blog” que figura a la capçalera. Una altra versió, curt i ras: vaig decidir catalogar i inventariar l’arxiu de Can Falç perquè, vista la situació de degradació persistent del casal més antic de Sitges, que és propietat de la Diputació de Barcelona i edifici que forma part del catàleg del patrimoni de Sitges sota la responsabilitat de l’Ajuntament de Sitges, si l’edifici cau que almenys en quedi la memòria ben documentada als papers d’un dels arxius patrimonials més importants del país.
Descobriu-ne més des de Un retorn als orígens. Pràctiques i recerca a l'Arxiu Històric de Sitges.
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
2 respostes
-
Bon dia, Vinyet. Acabo de llegir la teva declaració d’intencions i m’ha colpit la cruesa i la necessitat d’aquest “perquè de tot plegat”.
És una lliçó de compromís patrimonial: davant la fragilitat de l’arquitectura i la possible degradació del casal, el rigor de la catalogació esdevé l’única frontera contra l’oblit. Transformar els “set metres lineals” i els pergamins de Can Falç en memòria documentada és, probablement, l’acte de gestió cultural més honest que és pot fer avui dia.
Com a hom que observa amb atenció el rumb digital de la nostra cultura trobo el teu blog el “fonament sòlid” que tant reivindiques. Gràcies per aquesta resistència des del rigor.
-
Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
-
Deixa un comentari